Asunto: Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits de Nturalesa Urbana.
Os transcribo la carta que Cercle Obert envió a la Conselleria, está escrita en valenciano.
En la sessió plenària del 29 de juliol de 2011 l'Ajuntament de València va aprovar el document de Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits de Naturalesa Urbana sotmès a informació pública (DOCV del 1/10/2010), el document de la qual amb la incorporació de les al·legacions acceptades ha estat remès a la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, perquè per la Direcció general de Patrimoni Cultural s’emeta el preceptiu informe arreplegat en l'article 34.2 de la Llei 4/98 de Patrimoni Cultural Valencià en el termini de 6 mesos, com pas previ per a l'aprovació provisional per part de la Corporació Municipal.
L'aprovació d'aquest Catàleg s'emmarca en el context de la revisió del PGOU de València que es troba en fase de tramitació, i que d'acord amb els articles 93 i 95 de la llei 16/2005 de 30 de desembre, Urbanística Valenciana incorporarà els Catàlegs corresponents de caràcter estructural, per als quals serà preceptiu previ a l'aprovació provisional l'informe vinculant de la Conselleria competent.
El Grup Municipal Socialista va presentar en la fase d'al·legacions un document, que ha estat rebutjat en la majoria de les seues pretensions pel govern Municipal del PP, d'acord amb l'informe del Servei de Planejament del 20 de juliol de 2011.
Les al·legacions presentades pel grup Municipal Socialista són les següents:
El catàleg en sòl urbà en la Revisió Simplificada del PGOU
Amb les modificacions introduïdes en 2007 a la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, el Catàleg havia de formar un conjunt amb la resta de la documentació de la RPGOU, i una vegada introduïts els canvis pertinents per part de la Conselleria de Cultura, exposar-se novament al públic en la fase de la Revisió Simplificada.
Per aquest motiu, ara en la fase de la Revisió Simplificada s'inclouen en el catàleg de sòl urbà els BRL i els BIC amb les seues corresponents fitxes, però s'ha perdut l'oportunitat, tal com sol·licitàvem en les nostres al·legacions de la Versió Preliminar, d'incloure la totalitat del catàleg de sòl urbà amb les consideracions de la Conselleria de Cultura al document que obra en el seu poder, elaborat i aprovat inicialment per l'Ajuntament, per a d’aquesta manera tramitar i aprovar conjuntament un Catàleg refós de tota la ciutat.
Referent a això, ens sembla oportú fer sobre el llistat de BRL i BIC presentat les següents consideracions:
D'una banda, és especialment significatiu que el Centre “modernista” tan reivindicat per l'alcaldessa de València, haja quedat finalment en un espai absolutament desvirtuat, en alguns casos pel desinterès del Govern Municipal del PP al no incloure edificis com l'Asil de la Lactància o el Palau d'Exposició com Bé de Rellevància Local, i en altres casos perquè han prevalgut els processos especulatius enfront de la protecció patrimonial com en la Lanera o la Tabacalera. Tal com manifestàvem anteriorment, el propi equip redactor del catàleg, a la vista de l'exigència de la Generalitat en el seu informe d'agost de 2003 considera que determinats edificis no poden considerar-se BRL per les substancials alteracionales patrimonials introduïdes per l'Ajuntament en modificacions puntuals com la Lanera, la Presó Model o Bombes Gens.
D'altra banda, vam considerar que hi ha absències significatives en el llistat i per tant haurien d'incloure's com Bé de Rellevància Local:
• Tots els edificis que la Conselleria de Cultura va exigir a l'Ajuntament com BRL en el seu informe d'agost de 2003 i vam citar anteriorment.
• Xalet dels periodistes situat en Av. de Blasco Ibáñez nº 16
• Conjunt de xalets de l'Av. de Blasco Ibáñez situat enfront de Vivers.
• Conjunt fabril de bombes Gens situat en l'Av. de Burjassot
• Palacio de l'Exposició de Francisco de Mora
• Asil de la Lactància de Ramón Lucini
• Torres dels Guardes de l'Albereda la construcció de la qual es va iniciar en 1714 dedicades a San Felipe i San Jaime.
• La Llotja de Pescadors del Cabanyal, catalogada amb nivell 1-monumental- en el Pla Especial del Passeig Marítim de 1990, i desprotegit pel PEPRI per a donar pas a una avinguda, si bé amb la paralització per expoli.
• Duana Marítima (1926/1933) que figura en el llistat de BRL de la Conselleria de Cultura, si bé possiblement no figura per un error.
• Amb la categoria de Nucli Històric Tradicional l'àmbit històric del Grau del segle XVIII.
• Amb la categoria de Nucli Històric Tradicional tot l'àmbit del Conjunt Històric Protegit del PGOU de 1988 del Cabanyal.
• Tots els ponts històrics de la ciutat – San José; Serrans, Trinitat i Real, doncs solament s'inclou el Pont del Mar.
• Hort De l'Estrella, en l'Av. de Burjassot/Av. Portugal, protegit pel PGOU, i amb projecte de destrucció per a obrir al trànsit l'Av. de Portugal que suposaria la destrucció del mur històric i el trasllat del seu lloc amb seriosos riscos de mort de l'arbrat. El Grup Municipal Socialista considera que el carrer pot obrir-se per als vianants amb un projecte d'intervenció rigorós que mantinga l'espai històric com carrer saló amb el seu arbrat, murs i posada en valor del lloc.
Respecte als Béns d'Interès Cultural es deuria:
• Catalogar com BIC els següents edificis que apareixen com BRL:
- Presó de San Vicente
- Almoina
- Ajuntament- Casa Consistorial
• Catalogar com BIC l’Arxiu del Regne de València de Juan Segura de Llac que figura en els llistats BIC de la Generalitat amb categoria d'Arxiu
• Incloure com BIC els Jardins de Vivers i la Gran Via Marquès del Turia amb la categoria de Jardí Històric
Mitjançant informe del Servei de Planejament, s'han resolt en el que a l'administració municipal es refereix aquest document d'al·legacions, que s'adjunta, on hi ha bastants immobles la protecció efectiva dels quals no ha estat tinguda en compte i que vam considerar que existeixen motius suficients perquè aqueixa Conselleria de Turisme, Cultura i Esport a través de la Direcció general de Patrimoni Cultural, com administració amb competència vinculant sobre aquest tipus de catàleg estructural, corregisca el desinterès de l'Ajuntament de València i faça valdre els valors patrimonials perquè aquests béns formen part del patrimoni cultural de tots els valencians.
Referent a això, vam realitzar les següents manifestacions:
1. Conjunt edificacions calle Sant Pau en barri de Sant Isidre
Aquest conjunt d'edificacions se situa en el barri de Sant Isidre, i tal com manifesta l'escrit es proposa com protecció ambiental, perquè no presenten rang suficient per a ser proposat com BRL. Aquest conjunt d'edificacions tindrien la qualificació urbanística de residencial i formen part d'un Programa d'Actuació Integrada que tramita la delegació d'Urbanisme des de principis de l'any 2000.
A més de les nostres al·legacions, l'Associació de Veïns del barri també insisteix en la necessitat d'incrementar aquesta protecció parell que aquest nucli històric situat en l'antic camí de Picanya es mantinga respectant el màxim de valors patrimonials, una mica que difícilment ocorrerà amb una protecció ambiental. A més la catalogació com BRL implicaria una major preocupació i diligència sobre el conjunt, que es troba absolutament abandonat i desprotegit, deteriorant-se amb el pas del temps sense que el Govern Municipal adopte les mesures necessàries.
2. Fàbrica de bombes CEYDA (GENS)
L'edifici apareix ja amb protecció de nivell 2 en el catàleg del PGOU de 1988. No obstant això 23 anys després de la seua protecció efectiva, la degradació és més que evident. S'ha permès reiteradament la seua ocupació, s'han produït incendis, i s'ha accelerat el seu abandó sobretot des què en 1994 els propietaris plantegen a l'Ajuntament de València un projecte (Estudi de Detall de 17 de juny de 1994) que desvirtua totalment els valors patrimonials, i que posat que es porte a terme es reduirien a tot just un tram de façana protegida, aplicant-li usos terciaris a l‘entorn de carrers.
L'Ajuntament de València ha desbloquejat la tramitació de la llicència presentada pel promotor per a construir 30 apartaments turístics, un hotel amb 116 habitacions i dues suites, un centre comercial i un aparcament subterrani per a 522 places.
Cal recordar que el desbloqueig de la llicència vulnera l'acord adoptat per la Comissió de Cultura al gener de 2009, quan l'equip de govern va acceptar, a proposta socialista, estudiar la protecció de l'immoble, la seua adquisició i la instal·lació d'un centre sociocultural. A més, el propi catàleg de béns immobles protegits inclòs en la revisió simplificada del Pla General d'Ordenació Urbana, en període d'al·legacions, ha fet cas omís de la sol·licitud formulada en 2003 per la Conselleria de Cultura per a protegir l'edifici. L'equip de govern reconeix en el document que el projecte és incompatible amb atorgar a l'edifici la protecció reclamada: “Es tracta d'una antiga nau de manufactura, subjecta avui a una modificació aprovada per l'Ajuntament, els termes del qual desvirtuen l'interès de l'immoble, mancant aquest de la suficient entitat arquitectònica i, per tant, de suficient rellevància local”.
Realment és lamentable que, de nou i com ja va ocórrer amb Tabacalera i l'antiga presó Model, “preval sempre l'aprofitament urbanístic a la defensa i protecció del patrimoni”. “Novament l'Ajuntament es converteix en una amenaça per al patrimoni de tots els valencians, destruint o desvirtuant greument el patrimoni arquitectònic i històric”..
El projecte contempla l'enderrocament de tot l'edifici de l'antiga fàbrica llevat de les façanes davantera i del darrere, que “quedaran com elements aïllats i anecdòtics engolits per dos edificis per a hotel i apartaments de 6 plantes”. A més, es derrocarà el xalet de la mateixa època i s'obriran tres obertures en la façana posterior, “amb la intenció fins i tot de derrocar-la per a després reconstruir-la per a poder fer l'aparcament, una mesura que li sembla inacceptable fins i tot als tècnics municipals que posen objeccions a aquesta barbaritat patrimonial”.
El projecte suposa, en definitiva, “reduir a enderrocs la fàbrica de bombes Gens”, obra de Cayetano Cors di Carminati, autor del Rialto, i que va suposar la introducció de l’Art Déco a València. Els propis tècnics municipals assenyalen en la descripció de les obres que consisteixen en “el buidatge del mateix, preservant les façanes davantera i del darrere”. En les al·legacions assenyalen que els promotors “haurien d'aportar memòria explicativa de la intervenció de la façana protegida del darrere per a possibilitar la construcció dels tres soterranis sense l'enderrocament de la mateixa, ni tan solament en parts de la mateixa, així com alçats finals resultants amb les obertures que es produeixen per a connexió entre ambdues zones verdes. De la mateixa manera, ha de detallar-se el resultat final de la façana a l'avinguda Burjassot i carrer Reus que es manté i restaura indicant si es mantenen les fusteries i reixes existents”.
A la vista de tot això sol·licitem d'aqueixa Direcció General que faça prevaldre els valors patrimonials, exigisca a l'Ajuntament de València la caducitat de la llicència i propose que l'immoble en el seu conjunt després de declarar-lo BRL siga adquirit per a ús sociocultural.
3. Conjunt de xalets Av. Blasco Ibáñez enfront de Vivers
El PGOU de 1988 cataloga aquest conjunt de cases unifamiliars denominat “Xalets dels periodistes” i que ocupen dues illes de cases entre l'Av. Blasco Ibáñez i els carrers Juan Martorell, Jaime Roig i Cavanilles, amb nivell 2 “protecció estructural”, i l'Ajuntament de València no considera que existisquen valors suficients per a ser declarats com BRL.
4. Xalet de Periodistes en Avda Blasco Ibáñez nº 16
En aquest cas, en la revisió del catàleg en sòl urbà la documentació del qual està en estudi en aqueixa Direcció general, l'Ajuntament de València, proposa directament el seu enderrocament i recalificació del solar per a construir un edifici, amb l'únic argument que es troba al costat d'una mitgera.
Aquesta escandalosa proposta, suposa l'eixida del catàleg del PGOU de 1988 on es troba protegit amb nivell 2, igual que els anteriors. La recalificació òbviament solament pot obeir a interessos especulatius.
El Grup Municipal Socialista va proposar per a evitar aquest atropellament, que igual que els anteriors, es declararen BRL, qüestió que s'ha desestimat. Se sol·licita per tant que la Direcció general de Patrimoni Cultural evite aquest atropellament patrimonial i ho cataloguen com BRL per a evitar la seua destrucció i substitució per un edifici de 9 altures
Aquest immoble situat en la confluència del carrer Doctor Sever Ochoa amb Blasco Ibáñez, obra de l'arquitecte Enrique Viedma, va ser també artífex de la Finca Roja que recentment ha rehabilitat el Govern d'Espanya a càrrec del Pla I.
Es tracta d'un element fonamental per a comprendre la configuració inicial de l'avinguda Blasco Ibáñez, d'acord amb la ciutat jardí desenvolupada a principis del segle XX i que va arribar A València en els anys 30, i per tant es tracta d'un exemple únic que té valor patrimonial per si mateix i com integrant d'un conjunt que forma part d'un planejament urbà històric.
5. Llotja de Pescadors del Cabanyal
El PEPRI del Cabanyal-Canyamelar aprovat en abril de 2001 modifica el Pla Especial d'ordenació del Passeig Marítim, deixant fora d'ordenació per al seu enderrocament la Llotja de Pescadors que figurava amb protecció monumental (nivell 1).
L'Ordre del Ministeri de Cultura de 29 de desembre de 2010 va resoldre que el citat planejament suposa expoliació i per tant exigeix a les administracions valencianes resoldre'l per a evitar la destrucció dels valors patrimonials que en el seu moment van ser determinants per a declarar el barri com conjunt històric i Bé d'Interès Cultural.
Per tant, fins que això es produïsca entra en vigor l'anterior Pla Especial del Passeig Marítim que cataloga la Llotja de Pescadors amb nivell monumental, i per tant se sol·licita d'aqueixa Direcció general que siga inclòs com Bé de Rellevància Local per a permetre la seua immediata rehabilitació.
6. Hort de l'Estrella
Es tracta d'un dels pocs exemples d'horts històrics que encara romanen en la ciutat, amb el seu propi mur de tancament, i per tant reuneix valors singulars dels esmentats en l'article 46 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.
El PGOU de 1988 protegeix el xalet Jardí Verge Hort de l'Estrella amb nivell 2 situat en la parcel·la, però a més inclou com espècies arbòries a protegir determinats exemplars centenaris, del que s'evidencia que l'hort ha de mantenir-se com a tal en la seua ubicació actual.
És cert que en els plans sèrie C del PGOU es dissenya un viari en aqueixa part de l'hort per a connectar el carrer Portugal, però pot obeir a un error en la seua grafia, ja que la voluntat escrita és la de protegir l'arbrat, per la seua antiguitat ni pot ni ha de traslladar-se, i a més perdria el sentit històric de la seua posada en valor al desaparèixer del lloc original.
El Grup Municipal Socialista ha plantejat reiteradament una solució factible, que consistiria a mantenir part del mur i el seu arbrat en el lloc d'origen i procedir a l'obertura del carrer, mantenint-la com per als vianants, tipus carrer saló, podent fins i tot posar en valor l'espai amb figuracions virtuals i panells explicatius sobre aquest tipus d'horts històrics en la ciutat.
Aquesta proposta, defensada per la signatura de centenars de veïns de l'entorn, evitaria una destrucció patrimonial innecessària i a més reduiria sensiblement el cost als ciutadans del projecte d'urbanització que s'ha inclòs en el Pla d'Inversió Productiva de la Generalitat.
Per tant vam sol·licitar que s'incloga en el llistat de BRL
7. La Ceramo
L'informe del Servei de Planejament proposa la seua inclusió com BRL, però tan sol referent a una part testimonial de la fàbrica, a pesar de reconèixer i ser “conscients del valor de l'immoble”.
Referent a això, el PGOU de 1988 manté una menuda part de l'immoble que dona al carrer de José Grollo com a residencial, però en qualsevol moment es podia haver modificat, ja que la resta de parcel·la de la fàbrica està catalogada com equipament públic. Sembla per tant un error d'apreciació, que en qualsevol cas era subsanable traslladant aquesta menuda edificabilitat a altres espais de la ciutat. Una edificabilitat que un promotor mai haguera pogut materialitzar perquè per a aconseguir llicència havia de cedir els vials corresponents i per tant adquirir la completa propietat de la fàbrica.
No obstant això, un promotor adquireix la totalitat de la fàbrica i inicia negociacions amb el Govern Municipal per a aconseguir un projecte que li genere suficients plusvàlues, i que posat que es porte a terme tan solament mantindria part els forns de la fàbrica de la Ceramo, destruint-se la resta.
Es tracta d'un nou cas de destrucció patrimonial intolerable, que repercutirà al promotor drets lucratius no previstos, a canvi de cedir un menut espai de la fàbrica, que la descontextualizaria totalment i perdria el seu valor, quedant com a merament residual i testimonial.
Un valor que ja va ser reconegut per la Conselleria de Cultura que va iniciar expedient de declaració de BIC en 1993 i el 21 d'agost de 2003 va exigir a l'Ajuntament de València la seua catalogació com BRL en la seua totalitat. El propi catàleg de revisió del PGOU elaborat per l'Ajuntament i que es troba en aqueixa Direcció general manté la protecció total de l'immoble. El canvi per tant de criteri obeeix tan sol a interessos especulatius i a la negligència municipal que no va adaptar el planejament quan en 2003 la Conselleria de Cultura l'hi va exigir.
Referent a això, en diferents informes, els propis tècnics d'aqueixa Direcció general han assenyalat reiteradament la clara voluntat de l'administració competent en matèria de Cultura per a catalogar l'edifici de la Ceramo com a BRL, fins i tot en el propi informe d'al·legacions de la revisió del catàleg de sòl urbà on remarquen que “per als tècnics de Conselleria sempre ha merescut contar amb la màxima protecció de l'esfera urbanística”.
I per a això la millor solució és evitar aquest atropellament catalogant-la en la seua totalitat com BRL sense cap tipus d'edificabilitat residencial o terciària, solucionant-se d'aquesta manera la inactivitat i passivitat que ha mantingut l'ajuntament durant els últims anys i que ha provocat que siga una mercantil privada qui haja adquirit l'antiga fàbrica, malgrat que en la seua major part està destinada a ús públic.
Aquesta antiga fàbrica se situa en la confluència dels carrers de la Florista, Serrà Clavero, José Grollo i l'avinguda de Burjassot, en un edifici d'estil neomudéjar del barri de Benicalap construït en 1855 per Josep Ros Furió, un artista apassionat per la ceràmica tradicional valenciana. Tal va ser la importància de la fàbrica que moltes de les seues peces decoren encara avui alguns dels edificis valencians més emblemàtics del segle passat i principis d'aquest com l'Estació del Nord, Mercat de Colón, Mercat Central o l'Ajuntament de València. És un edifici singular que bé podria transformar-se en centre sociocultural i escola municipal de ceràmica, que fins i tot podria passar a ser propietat municipal gratuïtament si el govern Municipal accedeix a la signatura d'un conveni per a traslladar l'edificabilitat corresponent a altres sectors urbanitzables de la ciutat.
Durant anys el moviment veïnal de Benicalap ha reivindicat l'adquisició i rehabilitació de la Ceramo i el propi Consell Valencià de Cultura va remetre un informe a l'Ajuntament de València sobre la necessitat de catalogar aquest immoble i rehabilitar-lo per a destinar-lo a usos públics relacionats principalment com activitat museística i educativa sobre l'activitat exercida des de la seua construcció.
Per tot l'exposat, el Grup Municipal Socialista considera que aquests 7 immobles o conjunts protegits mereixen figurar com BRL en la seua totalitat, sense permetre destruccions parcials en cap d'ells.
València ,15 de setembre de 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario